29 jul. 2010

!Con dos cojones!!!

Felicidades Alberto, tú no hagas caso a nadie y palante, con dos cojones. Y por favor, que el ciclismo vuelva a ser un deporte de valientes, y no de nenazas.
Pero vigila, que el feo caracaballo de la cadenita suelta va muy fuerte y el año que viene estará la cosa mucho más difícil.

28 jul. 2010

"Dominio" - Gaspar López Torres (2009)

Interesante, vertiginosa y original historia basada en las nuevas tecnologías, en la guerra por el control de Internet entre los grandes poderes del Mundo.
El estilo no es lo más depurado que he leído en mi vida, pero el ritmo es por momentos tan frenético que se te olvida todo, sólo quieres saber que es lo que pasa en la página siguiente.
Muy interesante también la mezcla entre personajes reales y virtuales, estos que actúan prácticamente por sí solos, y el desarrollo de parte de la historia en SecondLife.
La Lucha por el ciberpoder llevada al extremo, en una novela a medio camino entre el realismo y la ciencia-ficción.
Muy entretenida y divetida, pero un poco liosa a veces. Los términos técnicos pueden resultar un hándicap para el que no está acostumbrado al género.

12 jul. 2010

!SOMOS CAMPEONES DEL MUNDO!!!!


!UEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!


!UEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!

11 jul. 2010

L’Herba d’Hamelí – “Inversa visual” (2009)


Gran sorpresa el descubrir una banda catalana de rock progresiu pur d’aquest nivell. El so és molt senzill, fregant l’acústic integral. Les cançons son llarguíssimes i de estructuras molt complexes. Els instrumentistes son molt bons, destacaria al baix i al bateria, que configuren una base rítmica de gran calitat. N’hi han molts canvis de ritme i detalls técnics que fan que el disc, a més de entretingut, sigui molt interesant d’escoltar.

Molt bona nota per aquesta banda espanyola de grans músics que han renunciat a la comercialitat per dedicar-se a fer bona música. El que no m’agrada gens son les veus, que, com tots els cantants catalans de rock i pop que canten en català, son espantoses. És quelcom que mai entendré, no s’escapa gairebé cap, insisteixen en posar aquesta veu de pardalet abúlic gens viril, es belluguen en registres aguts als que no arriben ni de conya i abusen d’aquestos vibratos ridículs totalment antiestétics amb l’únic resultat de veus tremoloses que fan lleig el conjunt.

Això sí, les parts intrumentals, que afortunadament son moltes i llargues, son genials.

Un deu per aquesta banda catalana. I espanyola.

Disculpeu-me, però es que avui juga Espanya la final del Mundial de futbol i als catalans catalanistes això els fot moltísim.

Doncs que es fotin, que jo també soc català, però no catalanista, ni tampoc espanyolista, que a Catalunya existeix el terme mig, i no està repressentat de cap de les maneres. Ja està bé, collons, que els putos partits polítics i medis de comunicació catalans donen per fet que tothom és catalanista, i exclueixen així a una gran part de la comunitat catalana. L’únic que aconsegueixen és que aquest col.lectiu es senti cada dia més espanyol i menys català, i que el botant d’esquerres no catalanista no tingui opció alguna, i que no puguis escoltar cap medi de comunicació en català sense posar-te dels nervis, sentint com fan mofa de tot el que estigui relacionat amb Espanya.

Me queda mucho en el tintero digital pero con esto ya basta. Insisto, muy buen disco de esta banda catalana y española.